Pàgines

27.9.16

Bodybuilding

L'Editor, quan li vaig anunciar que havia sotmès l'original a alguns retocs i una ampliació, ho comentà de manera molt generosa pel fet que demostrava l'existència, en mi, d'un indefugible principi d'autoexigència. I afegí que la meva determinació, però, contrasta amb la de molts escriptors, els quals, una vegada publicat un llibre del qual són autors, es neguen a treballar-hi més, a haver-lo de tenir més en compte. Jo li vaig contestar que em semblava molt bé que d'aquesta forma demanassin, per a ells, un respecte, però que jo preferia dirigir aquest respecte al lector, el qual, ho tenc ben clar, constitueix un dels músculs vius, essencials, que possibiliten el moviment i el pàlpit d'una Cultura.
M.A. Riera, pròleg a l'edició de Destino de 1994 de Fuita i martiri de sant Andreu Milà

Benaventurat siau vós, Miquel Àngel Riera.

21.9.16

Vots per a la son...

M.S., pels consells i els poemes
Dins de Darwin nos Açores. Diário pessoal com comentários, a cura de J.N.G. Pereira i V. Neves


Assumir les frustracions del viatge, del viure, i de l'estudi. Fer-ho malgrat l'estèril ressortització de la vida -cosa estúpida, fins i tot quan es projecta en l'instant.
És una aptitud de (super)vivència.

I en l'insomni i la deriva continentals, catxalotiu, marsopí, zífic, belugadís, rorqualíssim, barbat, gegantinament blau, franc, etcetàcea m'és l'acaronador mar que m'altava i emmovia el cel profund i les estrelles en flor de les Açores.

És setembre, i aquest n'és es vint-i-setè.

20.9.16

Desimposadament i dinàmica

Fou ara que començarà el meu exili. Fins a atènyer quin nivell? Bàsic? Intermedi? O avançat?
Com jo voldré.

4.9.16

Vicent,

Sols escolte, breus, les agulles
de la teua esposa. Tu tornes
a llegir el text que t'envia
algun erasme.
VAE

Jo, que no sóc (la) dona de ningú,
en la mesura del diumenge,
en la llicència de la ceba per al dolor domèstic,
en el desig oriental del ganivet, tan a prop de la panxa trista, i
en la solitud partida en tàpers dins de la foscúria del congelador,
sempre pense en Isabel.
Amb la carn tova de la verdura escalivada entre els dits, empastifats
de suc i de llavors.
Faig versos, coses.
També.

27.7.16

Book Challenge

Amor de mare (1912-13), d'Antonio Múñoz Degrain
Hi ha cap anàlisi que done compte, per exemple, de l'adaptabilitat i els trànsits de l'expressió artística al nostre país?

Per anar molt més enllà de la construcció de relats, és clar.

19.7.16

Bucòlica

No he entès mai si l'ovella mor abans o després de la reunió...

Tot i tants pastors com m'avantpassen.

15.7.16

Àspid (2)

Les quatre dents de la forqueta sota les tres potes de la taula a l’encalç d’un dels dos peus de la dona que, en la duja del gest i la conversa enverinada, no sap què se n’ha fet.

13.7.16

4.7.16

I pau. La de les classes de gramàtica.

A C.D., que en sap i la transmet

Els que es pensen que la gramàtica només és un conjunt de regles i de comentaris s'equivoquen. Si ens hi fixem, la gramàtica revela el sentit amagat de la història, dissimula el desordre i l'abandonament, uneix elements, reconcilia les contrarietats, la gramàtica és un mitjà formidable d'organitzar el món com ens agradaria que fos.
[...]
Aleshores m'han vingut al cap els adverbis i les conjuncions de coordinació que indiquen una ruptura en el temps (de sobte, tot d'una), una oposició (tanmateix, en canvi, per contra, amb tot) o una concessió (tot i que, encara que, per bé que), no he pogut pensar en res més, he intentat enumerar-les, fer-ne l'inventari, no podia dir res, res de res, perquè tot es confonia al voltant meu, les parets i la llum.
Aleshores he pensat que la gramàtica ho preveu tot, les decepcions, les desfetes i els embolics en general.
[...]
Abans creia que les coses tenien una raó de ser, un sentit amagat. Abans creia que aquest sentit era el principi de l'organització del món. Però és una il·lusió pensar que hi ha raons bones i dolentes, i en això la gramàtica és una mentida per fer-nos creure que les proposicions s'articulen entre elles, seguint una lògica que revela l'estudi, una mentida perpetuada des de fa segles, perquè ara ja sé que la vida no és sinó una successió de repòs i de desequilibris, l'ordre dels quals no obeeix a cap necessitat.

No i jo, de D. de Vigan
Trad. d'O. Rius Piqué

Jo crec que la gramàtica és una via d'accés a la bellesa. Quan parles, quan llegeixes, quan escrius, t'adones de seguida si has fet una bella frase o si estàs llegint-ne una. Ets capaç de reconèixer un bell gir o un bell estil. Però quan fas gramàtica, tens accés a una altra dimensió de la bellesa de la llengua. Fer gramàtica és esmicolar-la, mirar com està feta, veure-la tota despullada, en certa manera. I és aquí quan és meravellós perquè et dius: "Que n'està de ben feta, que n'està de ben fotuda!". "Que n'és de sòlid, d'enginyós, de ric, de subtil!". Jo, només saber que hi ha diferents natures de paraules i que cal conèixer-les per deduir-ne els usos i les seves possibles compatibilitats, m'arravata. Trobo que no hi ha res més bonic, per exemple, que la idea de base de la llengua, que hi ha noms i verbs. Quan tens això, ja tens la base de qualsevol enunciat. És magnífic, ¿oi? Noms, verbs...

L'elegància de l'eriçó, de M. Barbery
Trad. d'A. Torcal i S. Company

3.7.16

Guerra (I -previsiblement)

"(...)¿On et cercaré? ¿Quina terra posseeix ara el teu cos, els teus membres mutilats, el teu cadàver esquinçat? ¿Això és tot el que pots mostrar-me de tu, fill? ¿Això és el que he seguit per terra i per mar? Traspasseu-me, llanceu contra mi tots els trets, oh rútuls, si hi ha en vosaltres gens de pietat, elimineu-me a mi la primera amb el ferro; o bé, tu, poderós pare dels déus, tingues compassió i amb un dels teus trets enfonsa el Tàrtar el meu cap avorrible, ja que no puc truncar d'altra manera aquesta vida cruel." Els ànims es commouen amb aquest plany, un dolgut gemec s'escampa per tots els presents, i s'afebleixen, rompudes, les forces de cara al combat. Com que la dona provocava flamarades de dolor, Ideu i Àctor, per ordre d'Ilioneu i de Iulus, que plora abundosament, l'agafen i la porten en braços a casa.

L'Eneida, de Virgili
Trad. de J. Bellès

Flamarades de dolor... 

covar 
una
violència 
de-tal-gènere 
capaç
d'extingir
l'espècie