Pàgines

17.5.17

Geografies literàries

Hevist camí d'anglés -in the eternal rush of bustling city life- en un banc a baix de tot de Gran de Gràcia, quasi als jardinets, una anciana llegint un llibre vell. Enmig d'aquella sorollada, Últimas tardes con Teresa, rebregada i robadora.

9.5.17

mOrfenesa

En despertar, amb el braç esquerre em mantinc ancorada a la pell del meu son panxa enlaire sota el cel de la roba sufocant. Amb el braç dret vaig afonant el crit del despertador i em lleve els taps i bracege odissea jo també cap a enfora dels somnis.
Hi ha la tauleta a tocar, proa de mi. Sure al punt fix des del qual afore distàncies i acostament: intimitat, familiaritat i balena blanca.

6.5.17

Jo tem la nit

pocs animals no cloen les palpebres
Ausiàs March

em desvetlle a miques que s'acodolen a la rambla de la fosca
remor del que hi passa i que de son em drena

Per a quina fona el roc que encar i bat amb quimera d'estany i corba de rellonge?

1.5.17

24.4.17

La passió segons L.S.

Un paquetet de dàtils al fons de l'armari com un niu de cuques dolces.
Deler i deliri del sucre que menstrue.

23.4.17

Writing Prompts (per a ma mare)

En qualsevol cas, val la pena preguntar-se com pot contribuir a una ciència de la ment el fet d'escriure relats, entrades de diari, poemes i altres intents d'escriptura. 
"El jo escrivent i el pacient psiquiàtric" dins de La dona que mira els homes que miren a les dones, de Siri Hustvedt

L'altre dia vaig dir: "Gaudeixo de la meva força". Jugo amb la meva autoritat, hi penso, la trobo, l'adopto. 
L'autoritat és més que la grandiositat. L'autoritat existeix al món. 
He escrit el que mai no podria haver escrit. 
"A la consulta" dins de La dona que mira els homes que miren a les dones, de Siri Hustvedt

-Vale, pues empieza con eso: La charca de mi pueblo. O -prove, egoista- por Mi familia...
-Pero ¿la de antes o la de ahora?
-Las dos, si quieres, como tu veas -responc, per pura conveniència.


Dos dies després me les llig per telèfon. Plora. Es que lo estaba escribiendo y, qué cosas, es que estaba allí, es justifica.

Sí, escriure és això, mare, ser-hi.