Pàgines

20.2.18

Ginebra

M’arrela el teu exili, hui he portat flors a casa per tu.
I per ella.
              Branques de mimosa.
He vist els teus cabells a mercè del vent antic, i de nou les portentoses ales.
T’escriurem.
I tornaràs.
I no hauràs marxat.

17.2.18

Guerra comercial

  • El verb reivindicar i la crítica literària. Cultura de suplements.
  • El lector i la trinxera.

13.2.18

Sang vessada

Ésser germans com un sol jo disseminat, reconeixent-nos-hi taca i esguits sense expiació possible.
Amb una frustració arcàdica d'albats.

4.2.18

Les fusterianes (1)

(També a Contra Unamuno y los demás)


-en femenino, aquí-

De la mateixa manera, la misogínia com a superstició. I la de Joan Fuster, tabú.