Pàgines

8.6.17

Entròpica i funcionària

Desamic que m'ets, al tecleig suau de l'hora feinera els meus dits et pentinen novells. I sec a la teva falda en tendra cadira d'oficina matinera. 
Mes tarda mai de nou no t'hi arribes, amic, al lleure on tampoc no t'estimo no. 
I m'aguanto molt bé; de nit, llegeixo i pas et sostinc.
Encara en l'escriptura, que com tu jamés em parles parla, amic i desamic, potser demà t'esborraré sencer.